Em va tocar fer un pastís molt especial. En Gil, el fill d'una bona amiga feia 9 anys.
I es clar, com havia de ser el pastís d'un gran futbolista?
El tema estava clar, només em quedava fer-lo prou maco perquè ell es quedés al.lucinat.
El centre del pastís era el nino d'en Gil: equipació de l'Oar amb el seu dorsal, botes grogues com les seves... tant personalitzat com vaig saber!
Crec que li va agradar, i que no en va sobrar gens, oi Gil, Clara i Berta? Mil gràcies per confiar en mi Judit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada